Al 1986 FALSTERBO graven i editen un nou LP amb la discogràfica PDI anomenat A CADA INSTANT.

En aquesta ocasió els acompanyen Imma Odina a la Mandolina, Paco Pi al baix i cel.lo, Anton Bohigas a la guitarra elèctrica, Andreu Simón a la bateria i les guitarres son d’Eduard Estivill i Ia Clua que també va portar la direcció musical. La majoria de cançons són composicions de la Montse i l’Eduard.

CANÇONS: A cada instant – Uns ulls que fan bonic – Pressentiment – Star – Força vital – Ombra de lluna – Bus – Intimitat – Per fi sols – Striptease – A mitja nit

 

METAMORFOSI
Lletra: M. Domènech Musica: E. Estivill

Si les hores et passen de pressa
i el temps corre lliscant entre els dits
no preguntis quin és l´enigma
pren-lo abans que intenti fugir.

Asseguda algun cop el mirava
observant el seu pas angoixat
gairebé m´he perdut en l´espera
recordant el passat s´ha allunyat

Els records hi seran
però viurem cada estona
i prendrem els instants
com el temps que enamora.

T´he buscat per passar junts les hores
perquè prenguis part dels meus secrets
jo vull ser aquella amiga que enyores
vull seguir amb tu el pas dels temps
els records ompliran l´enyorança
quan girem el cap amb l´ull d´infant
però viurem el minut cada estona
i prendrem amb les mans cada instant.

Els records… Els records…

 

 

STAR
Lletra i Música: Montse Domènech

 

Per un moment he pensat que somniava
en contemplar un perfil tant conegut
L´he descobert asseguda a la butaca
és el meu gran ídol del cinema americà.

En la foscor m´ha semblat que ella em mirava
m´he imaginat que era el seu acompanyant
m´ha preguntat amb una veu maliciosa
– do you like this film, man?-
no he sabut què contestar. Vaig recordant imatges seves
en decorats de cartropedra
amb escenes sensuals.

Hauria volgut contestar-la com en Bogart
però el meu anglès de curset accelerat
no m´ha permès dir una sola paraula
amb un breu somriure he assentit emocionat.

En acabar m´he aixecat per saludar-la
d´inesperat. Ha obsequiat amb un petó
s´han disparat flaixos per tota la sala
han captat l´imatge amb malsanes intencions.

A l´endemà en primera plana
surt als diaris
“Nou idili de la star”

 

PRESSENTIMENT
Lletra i Música: Montse Domènech

L´impuls em porta a decidir que et vull veure
hores senceres submergida en el treball
no tinc la pista dels teus passos, ni vull saber-la,
però vaig a l´encontre inevitable,- visió fugaç-.

A una hora en punt ens trobàrem
enmig del tràfec, tragèdia urbana, parant en sec.

Alguns camins per a on anàrem fan dubtar
un d´ells m´atrau a tu talment com si fós l´únic.

A contrallum s´ha dibuixat la silueta
sonen “bocines” al voltant, ens hem trobat.

A una hora en punt …

Trobada per pressentiment -no ho puc creure-
Quasi m’espanta tanta màgia, però és real.
Ens abracem per cel.lebrar la coincidència
com una cita preparada, ens estimem.

A una hora en punt ….

 

UNS ULLS QUE FAN BONIC
Lletra i Música: Eduard Estivill

És a tu a la que escric i no sé com ets encara
però sé que m’agradaràs.
Veig uns ulls que fan bonic -formen part de la mirada-
que em transporta a l’infinit Es així, es així com ens trobem cara a cara.

I no tinc temps ni ganes de pensar (bis)

Tu seràs un amor que m’aparti d’aquest món
I em convidi a divagar pel demà

Uns cabells i una pell suau, i un somriure que m’agrada
Fan de tu un ser a estimar
Un vestit de satí blau i una nit de lluna clara
Em serveixen per somniar

És així…

Imagino com seràs, la impaciència m’aclapara
Però només he d’esperar, per saber on em portaràs
Després de la nit daurada que segur ha d’arribar

És així…

 

FORÇA VITAL
Lletra i Música: Eduard Estivill

 

Vaig vacil·lant per les voreres
D’una ciutat sense fronteres
Que m’omple les venes de força vital.

Com un ocell que desperta amb energia
Torno a sentir l´impuls de retrobar
El sentiment que potser vaig perdre un dia
Que em permetia de saber a on anar.

Sento l´olor de la música mundana
Penso en l’amor de tots els que he conegut
Són sensacions d’una vida com n’hi ha moltes
Plena d’incerteses, melangies i records.

Veig amb dolor que la gent va molt de pressa
Sense mirar qui camina al seu costat
Perdem instants amb ingenues futileses
No tenim en compte les estrelles ni les aus.

Potser estic sol amb la meva circumstancia
Però soc feliç quan em deixen respirar
L’aire calent de la vida quotidiana
Quina futilesa em portarà el demà?

 

OMBRA DE LLUNA
Lletra i Música: Ia Clua

Veig una taca blanca, darrere les cortines
Del menjador de casa, és l’ombra de la lluna
La seva llum s’amaga –quins ulls espies miren-
Darrera la finestra –confident aeri-
A penes tenen forces, per tornar la mirada
A aquesta llum secreta, que esbrina el que els passa.
A casa seva cada vespre a darrera hora
Pren-me ben fort la mà, anem al balcó
Que vull mirar aquest cel, amor!
Cel de segle XXI per estrenar
Fem una festa tu i jo
I ells es miren i l’ombra de lluna els reflexa com un fanal (bis)

Sopem sense parlar-nos, quasi sense mirar-nos
La festa ha començat, si! I tu i jo, som els convidats
Que ballen en penombres, que es miren i sospiren
Que dónen voltes sobre…, d’una pista que és buida.
La cambra es fa petita, per guardar tants de somnis
Per ignorar tants ulls que, sense mirar-se es miren
I aquell rellotge que sempre marca les 12
S’agafen de les mans, van al balcó
Volen mirar aquest cel tan clar
Cel de segle XXI per estrenar
Fan una festa entre tots dos
I ells es miren i l’ombra de lluna els reflexa com un fanal (bis)

 

BUS
Lletra: Montse Domènech
Música: Eduard Estivill

És un blau dia d´hivern, fa un fred que em gela la cara
Miro d´abrigar-me bé per poder sortir de casa
Compro un diari del país i passejo per la plaça
Esperant l´autobús que va fins a baix la Rambla
Ensopego amb uns ulls blaus que m´aguanten la mirada
Veig que va molt abrigat i me´l miro encisada
Estic dret al seu costat, el perfum que duu em trasbalsa
De cop frena l´autobús i el seu rostre se m´atansa

No s´aparta i em somriu, és potser que em vol atraure,
Li pregunto si em permet agafar-lo per no caure
El trajecte es va acabant, hem passat de llarg la Rambla
El mar ens està esperant el mar paradís de calma
A la sorra vora el mar les gavines hi reposen
Em sorprèn el seu parlar després d´hores silencioses Tinc por de desencisar les imatges amoroses

 

INTIMITAT
Lletra i Música: Eduard Estivill

Si estàs sola en el teu món
I no trobes la drecera
Pensa que jo estaré amb tu
Per caminar i no mirar enrere
Els dos junts potser sabrem
Veure sol a on hi ha lluna
Veure llum on hi ha foscor
Trobar amor on hi ha paüra

El camí és desconegut
Està plè de polsinera
L’intent el farem junts
Trobarem la primavera
Mentre espero amb delit
Tornar a veure’t riallera
Al capvespre estarem
Fent l’amor a la sorrera

 

PER FI SOLS
Lletra i Música: Paco Pi

Passejant per passadissos blancs
De miralls de cristall negre
Esparverat i tranquil t´he besat
m´he adonat que els llavis teus
Són molt lleus.
Lleus els meus llavis i el cor
Per fi sols! Estem sols!
No et conec, però tant se val, perquè
Sense fer res de res beses
Esmicolat de tant riure i plorar

Ai! què t´he fet perquè
Em demostris amor
Normes clavades per tot
Per fi sols Estem sols!
Ja no em sento sola com tothom: … ¡
Una vegada fugi del destí
Si te me´n vols anar aviat
No podràs…
Dràsticament: vaig fallar
Per fi sols! Estem sols!
Ja no veig els passadissos clars
De miralls de metall negre:
Les traves per conviure amb la gent
Ja no existeixen les parets
i fa fred
Fred em deixaren el cor.
Per fi sols! Estem sols!
No sé pas, ni vull saber perquè,
Te m´esmunys quan estem tan sols;
Vols que emmetzini l´amor teu, pot ser?
és que no veus que estàs sol
En l´amor
Només puc fer-te l´amor
Per fi sols! Estem sols!

 

STRIP-TEASE
Lletra Montse Domènech
Música Anton Bohigas

Crec que no és possible aquesta història
Quan observo el teu bell cos ballant
Incitant al públic que et devora
Pell de purpurina i de brillants.

Cada moviment, més atractiva
Cada somriure teu, més excitant
Ets una bellesa inaccessible
Desig de solitaris i d´amants.

Jo sé tot el que guardes amagat
Darrera cada gra de purpurina
Són llàgrimes amargues els brillants
Que abracen el teu cos de ballarina.

Deixes la tristesa al camerino
A casa teva hi viu la soledat
Que amb les seves mans fredes espera
Tornar a abraçar el teu cos cansat

 

Mitja Nit
Lletra i Música: Montse Domènech

Enmig de soroll del bar
m’ha semblat sentir el soroll del telèfon
eres tu a l’altre costat
amb veu fosca i parlar trèmul.

al bar sento la remor
ja sé què em vols demanar
que amb silenci al teu costat
passem junts hores d’amor.

Un vas m’ha caigut dels dits
amb mil gotes de licor
m’has contagiat el neguit
amb la veu de seductor
en la foscor les mirades
són petits llums de colors
sembla que hagin amagat
el seu rostre entre vapors.