Adéu, Paf 2021
Un dia va entrar un Drac en la nostra història musical. Es deia Paf. Va ser en forma de cançó. Una molt encertada adaptació d’en Ramon Casajoana va fer que la cantéssim a cada recital.
I s’ha convertit en popular per a quatre generacions.
«Però els nens es fan grans», com diu la cançó, i algun dia Falsterbo ha de dir adéu a en Paf, l’amic que ens ha acompanyat en totes les actuacions i ha emocionat els qui l’han escoltada.
Per això teniu aquest disc a les mans, que porta per nom ADÉU, PAF. Un treball fet amb l’ajuda de grans professionals i que agraïm profundament.
Volíem una versió moderna d’en Paf i l’Andrea Motis i el Ramon Mirabet, grans amics, ens han ajudat a cantar-la.
L’Andrea emociona i el Ramon hi posa força i sentiment. L’Andrea va portar el saxo el dia de la gravació i la vam ‘enredar’ perquè el toqués a Temps aspres. Quina passada de solo!
En Ramon, a més a més, canta amb nosaltres una altra cançó, Postes de sol per algú, un tema d’un altre bon amic, en Jack Johnson. Gràcies per sempre. Us estimem molt.
Necessitàvem un gran professional com a director musical, i ningú millor que un altre gran amic, en Toni Xuclà. Ha fet una feina extraordinària, tocant la guitarra, suggerint arranjaments nous i sobretot cuidant molt l’estètica Falsterbo (cançons que pot cantar tothom, fent veus i cors). Ens coneixia bé perquè ja va produir el nostre CD Cor de Crom, fa uns anys. Ens hem entès molt bé i encara ens hem fet més bons amics.
A la Magalí Datzira no la coneixíem, però en Toni Xuclà ens va dir que era la millor baixista del moment per entendre l’estil Falsterbo. Va venir a gravar 10 cançons i vam quedar al·lucinats.
Ara és imprescindible per a Falsterbo, sobretot com amiga.
I què hem de dir de la Laia Porta, magnífica cantant de jazz, que coneixem des de petita quan li fèiem escoltar en Paf. Era veïna nostra. Ara ens ha ajudat a fer segones veus i cors. Escolteu atentament el que fa a la cançó Temps aspres i la segona veu a El primer dia.
Però no s’acaba aquí la sort que hem tingut amb la gent que ens ha acompanyat en aquest projecte musical. L’Aleix Bou tocant la bateria i percussions, l’Àlex Badia als teclats, en Guillem Callejon amb el pedal steel, en Lluís Gómez amb el banjo a la cançó Bus, en Jordi Campoy tocant el piano a T’he somiat, lluna i l’Oriol Aguilar tocant el contrabaix a Si em quedés mai cec.
Més amics: L’Isidor Marí, brillant músic, compositor i sobretot adaptador, ens ha fet les versions de 5 de les cançons. L’Isidor, entranyable company de Falsterbo, en l’etapa de Falsterbo-Marí, també ha tocat l’harmònica i cantat una estrofa en la cançó T’he somiat, lluna. Però l’Isidor encara ha fet una cosa més important. Ens ha escrit una última estrofa per afegir al final del Paf, seguint una idea mai publicada del seu autor original, Leonar Lipton. Diu així:
‘Al fons del mar dels somnis, en Paf t’esta esperant, si el crides quan t’adormis vindrà a jugar saltant.
Perquè de nens n’hi ha sempre i alguns mai no es fan grans, i en Paf es posa alegre si el cridem tots cantant: Paf…’
En Marc Boria ens ha fet les mescles al seu estudi, Labedoble, i en Juanjo Muñoz, gran company de fa molts anys, ha fet la masterització a Catmastering.
Hem tingut molta sort de poder comptar també amb en Jordi Blancafort, fotògraf professional de gran prestigi i ara molt amic. Ha fet les fotos del grup. Són espectaculars. I juntament amb l’Ariadna Serrahima, que ha fet una portada neta, clara i de molta qualitat, hem aconseguit un treball del qual n’estem molt orgullosos.
Agraïment etern al meu germà, Jordi Estivill, que ens ha pintat un quadre original per fer la pàgina central del CD on hi ha el mar en el que viu en Paf. I d’ell tambe és el simpàtic Drac que teniu a la portada del CD i del Vinil. I per al Francesc Sánchez, mànager, amic-germà i cocreador d’aquest projecte.
També el nostre reconeixement per als amics d’U98 Music, amb en Jordi Puig al capdavant. Gran equip, entusiasta, engrescador i que han confiat en nosaltres.
I ara toca parlar d’una persona molt important en aquest treball, en Jordi Marquillas. Una extraordinària persona i un amic fantàstic, component de Falsterbo des de fa més de 10 anys, que ha dedicat hores i hores perquè tingueu aquestes cançons entre les mans.
Ell ha tocat el violí, guitarres i mandolina, ha composat cançons i ha estat la tercera veu de Falsterbo. Amb ell i la Montse, ara us en parlaré, hem fet i donat idees per els arranjaments i gaudit molt en el tros d’història musical que hem compartit.
I toca acabar amb la Montse Domènech, companya de vida i de música. 50 anys compartint emocions. Sense la seva veu Falsterbo no existiria. Hi posa dolçor, somriures, coneixement musical fent cançons i sobretot es fa estimar molt.
Amic Paf. Fins aquí hem arribat. El viatge ha estat meravellós i segur que sempre tindràs un nen que vulgui jugar amb tu.
Nosaltres ho hem fet i t’hem estimat. Espero que t’ho hagis passat bé, com tota la gent que t’ha conegut i ha compartit alguna llàgrima amb tu. Com jo ara.
Eduard Estivill