Tu est aqui:  / La Música / Ai Adéu Cara Bonica

Ai Adéu Cara Bonica

Disc editat al Novembre de 1968 per Àngel Fàbregas, responsable del segell ELS 4 VENTS.

La cançó AI ADÉU CARA BONICA va arribar al número 1 de les llistes d’èxits Catalans. Posteriorment es va fer molt popular entre tots els entusiestes de la muntanya.

CANÇONS:
Ai adéu Cara Bonica – Deixa la Por – Maria Solinya – El vell Smoky

LLETRES

AI ADÉU CARA BONICA
Popular catalana

Ai, adéu cara bonica quin color de rosa tens
a qui té color de rosa no li falten pretendents.

Fadrinets de la muntanya si no ho feu ja hi faré jo
de posar la mà a la ploma per dictar-ne una cançó.
D´un fadrí i d´una fadrina que tots són d´un mateix temps
ell la trobà tota sola el matí de sant Mateu.

Que plorava i derramava llàgrimes de sentiment
doncs perquè, cara bonica, plores tant amargament?
Ai, del pare i de la mare que no volen que ens casem.
No ploris, cara bonica, que aviat ens casarem.

Anirem a Barcelona on ningú hi coneixem
tu podràs fer de minyona i jo de mosso de peu.
Dels diners de la soldada gran botiga en pararem
de pinyons i d´avellanes també d´arròs i fideus.

Dels diners de les ganàncies
una casa ens comprarem.
una casa amb set finestres de balcons ja n´hi farem.
Farem una balconada a la part de sol eixent
per prendre la Soleiada tots el dies de l´hivern.

DEIXA LA POR
Lletra: Joan Boix, música: Eduard Estivill

Deixa la por i
disposa´t a lluitar.
El camí és llarg i dur,
no et cal oblidar.

Vaig mirar un bon dia
cap al nord i el sud
Un noi demanava:- Destí, sigues just.
Però la sort és un déu cec
que sobrevola el mar
i que et deixa sol en la misèria.

Uns viuen de l´or fi,
uns altres de l´argent.
I digueu-los a ells de canviar un dia.
Somriuran i us diran:
Tots som germans,
mai no ha estat veritat a aquesta terra.

Com l´ocell oblidat
les ales esteses
lligat sense poder deslliurar-se.
Així estaries
si no et revoltessis,
perquè ells no et treuran de la injustícia.

MARIA SOLIÑA

Lletra: Celso Emilio Ferreiro
Música: A. Bernadet, J. Boix i E. Estivill

Po los camiños de Cangas a voz do vento xemia:
ai, que soliña quedache, María Soliña.

Nos arenales de Cangas, muros de noite se erguían:
ai, que soliña quedache María Soliña.

As ondas do mar de Cangas acedos ecos traguian:
ai, que soliña quedache María Soliña.

As gueivotas sobre Cangas sonos de medo tecían:
ai, que soliña quedache, Maria Soliña

Baixo los tellados de Cangas anda un terror de agua fría:
ai, que soliña quedache María Soliña.

EL VELL SMOKY
(popular). Adap. J. Boix, E. Estivill

Dalt del vell smoky cobert per la neu
l´estimat vaig perdre amb l´últim adéu.

Si trobes un lladre els béns et pendrà
ni en un, pobre noia no pots confiar.

Et faran carícies i besos de mel
dient més mentides que estrelles hi ha al cel.

Per tant veniu noies i escolteu: es perd
posant l´esperança en un salze verd.

S´assequen les fulles, moren les arrels
seran oblidades no sabent perquè.

Dalt …

 

Deixa un comentari

Copyright

Copyright 2012 - 2015
© Falsterbo Marí


Diseño Web ComunicacionActiva.com 

Hosting DigitalPymes.es

Contacte

Email: estivill@ctv.es
Manager: 649.418.682