Crònica d’un meravellós viatge a Menorca

Estàvem nerviosos. El dia 5 de juny actuàvem a l’Auditori Municipal de Ferreries. Era la sisena actuació de la ‘Gira de comiat, Adeu, Paf’. Tots estàvem excitats i contents amb el viatge a aquesta meravellosa illa. 

No sabíem molt bé el que passaria. Si vindria molta gent, si agradaria el nostre espectacle, com seria la convivència de tot el grup (recordeu que som 12, entre músics, tècnics de so i road mànagers). 

Tot va sortir genial. El viatge ja va ser divertit, i només arribar vam anar a menjar a un restaurant fabulós, al port de Mao. Veureu fotos de les paelles que vam prendre. I un bon humor magnífic. El Jordi Marquilles i el Jordi Rutllan, el nostre backliner, encadenaven acudits. Tot això amb una pomada a les mans. 

Les expectatives per saber si ompliríem eren bones. S’havia preparat bé l’actuació, amb un Auditori de Ferreries molt ben equipat, una bona promoció, sobretot pels amics que tenim a Ferreries, però sempre hi ha aquell «cuquet» de saber que passarà. 

Després d’un bon dinar a LOAR, l’hotel familiar de grans amics a Ferreries, vam començar les proves de so. Com sempre són «durilles». El Jordi Rotes i el Jordi Rutllan, responsables del so, estaven a punt. Nosaltres, com que eren les quatre de la tarda, teniem son, però ho vam tirar endavant, aconseguint que sonés millor que mai. 

Estàvem a punt en el camerino. Vam menjar dues ensaïmades (calia sortir amb força) i el «show time», la frase mítica en què ens anuncien el començament de l’actuació, va arribar. Ningú sabia quanta gent hi havia. Sempre hi ha un punt de nervis abans de començar i aquest cop no va ser menys.

I el miracle es va produir.
L’Auditori estava pleníssim. La gent entregada. Sabien i cantaven totes les cançons i junts vam gaudir com mai. Moltes cares conegudes i sobretot molta complicitat.

El Paf es va acomiadar de Ferreries, de Menorca, de Ses Illes… lloc meravellós que hem de conservar.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.