Falsterbo Marí 1999
Montse Domènech, Eduard Estivill i Isidor Marí
Casualitats: un dia de 1999 l’Eduard Estivill i l’Isidor Marí es troben a l’aeroport d’Eivissa i, mentre volen junts cap a Barcelona, recorden els temps en què coincidien als escenaris.
– Per què no ens trobem i cantem junts algunes cançons?
Dit i fet.
A partir d’aquí, tot va anar molt de pressa: els orígens musicals de Falsterbo 3 i d’Isidor Marí eren tan pròxims que ben aviat les veus i els instruments van trobar el seu lloc. Uns quants assaigs, alguna actuació informal, i sorgia la possibilitat de presentar una mostra d’aquestes cançons a l’Espai.
No es tractava de reconstruir UC ni Falsterbo 3: apareixia una nova tonalitat.
La Montse, l’Eduard i l’Isidor s’havien d’anomenar d’alguna manera i l’Eduard va pensar que si existeix el blau marí també podia existir un nou color que es digués, per exemple, Falsterbo Marí: Ressona un color nou…
Seguint les últimes tendències de globalització dels mercats, han realitzat una fusió. La primera en la història de la música cantada en català. Isidor Marí, llegendari eivissenc i ànima del Grup UC, i Falsterbo 3, folkistes de sempre, han decidit unir-se. No tenien clar si era millor realitzar la fusió amb Microsoft, Yahoo o Telefónica (tots tres anaven darrere d’ells), però al final han decidit fer-ho entre ells.
Així ha nascut un nou color, gegant de l’estètica folk: