Final de la Gira Adeu, Paf al Palau.

Diumenge, 12/02/23

Palau de la Música Catalana.

Ha arribat el moment del darrer concert de la Gira Adeu Paf de Falsterbo iniciada el 22 de Gener del 2022.
Durant aquest any hem fet 19 concerts pels teatres i auditoris més bonics de Catalunya. I el Palau de la Música Catalana n’ha estat el colofó final coincidint amb el centenari de Domènech i Montaner, el seu autor.
A mida que anàvem fent els concerts, posàvem la mirada en l’ últim d’ ells, el del Palau de la Música, amb la pena d’ acostar-nos al final del nostre trajecte musical, però també amb l’orgull d’haver realitzat un somni que vam començar a idear el 2021, en plena pandèmia.
Aquest projecte musical no s’ hagués pogut dur a terme sense els meravellosos músics de la banda. Som conscients de les qualitats musicals de tots ells, però encara han sobresortit més per les seves qualitats personals i pels vincles emocionals que hem creat entre tots, hem fet una autèntica família.
Hem arribat a aquest darrer concert amb la sensació d’ haver fet “el cim”, tant pel que fa a la qualitat musical com per la motivació i entrega en cada actuació.

El concert del Palau, programat a dos quarts de sis de la tarda, va començar a les onze del matí, moment en que ens trobàvem tota la banda, ens instal·làvem als camerinos i començàvem les proves de so.
El Jordi Rotés, el Dani Mayor i el Jordi Rutllan estaven ja a punt amb tota la maquinària escènica!! En Lluís Elies controlava les llums i en Jordi Estivill, l’escenografia. A l’escenari érem 22 artistes, entre la banda i els convidats, la coordinació i sonorització de tot plegat és molt complexa. Les proves de so son pesades i llargues però molt necessàries. I també les gaudim molt.
A dos quarts de dues fem un descans per dinar una mica, xerrar, riure i relaxar-nos al màxim. Ens espera una gran tarda.
Acabem d’assajar alguns temes, ens vestim, maquillem, i ens donem ànims i energia per donar el màxim de nosaltres mateixos. Estem molt il·lusionats. A les tres venen els companys convidats. Cantants immensos i generosos. Judit Neddermann, Beth, Alidé Sans, Paula Valls, Laia Porta, Jofre Bardagi, Jonathan Argüelles, Pep Sala, Joan Masdeu i el nostre gran amic, Isidor Marí.
I també en Pep Bou, l’artista internacional amb el seu show de bombolles.
Quina emoció escoltar en Paf, cantant cadascun d’ells el seu trosset. Pell de gallina. El millor va ser com tots s’admiraven i estimaven.

A les cinc obren les portes de l’auditori i comencem a sentir la remor del públic entrant amb les emocions a flor de pell.
Els camerinos s’omplen d’amics que ens venen a abraçar abans de començar. L’entranyable Joan Manuel Serrat, va ser el primer. 54 anys d’amistat que serà eterna.
A dos quarts de sis show time!!! Comencem com sempre, l’ Àlex Badia es presenta, “soc una petita part de Falsterbo” i després la Glòria Maurel, preciosa com sempre, després l’ impactant Magalí Datzira, en Guillem Callejón amb cara de bon nen, en Toni Xuclà, amb la seguretat del líder del grup, les Gema 4, Clara, Odette, Laura i la nostre ‘profe’ de cant, l’estimada Michelle, amb la presència de ser unes grans professionals. I, finalment els tres Falsterbo, agafats de la mà, amb la pell de gallina en veure la rebuda del públic! En Jordi Marquillas, la Montse Domènech i l’Eduard Estivill ens emocionem.
L’ordre de les cançons és el de sempre i el tenim ben memoritzat. El concert es va desenvolupant amb bon ritme i, sobretot, bon rotllo. La gent s’ho passa molt bé i hi ha una comunicació genial.

Cap al final, pugen els convidats a l’ escenari per cantar en PAF, l’ sidor, en Pep, en Joan, en Jofre, en Jonathan, la Beth, la Judith, l’Alidé, la Laia, la Paula, i també en Pep Bou amb les seves increïbles bombolles. Ho tenien tot ben après. Cada un d’ells donant el màxim.
És el moment més màgic de la tarda i el públic canta amb nosaltres amb molta intensitat.
Fem tres bisos, i acabem amb Quan el sol es pon, amb la gent movent els braços i cantant amb nosaltres. En Pep llança mil bombolles a l’aire de forma espectacular. Un final tan emocionant que no haguéssim acabat mai.

Tenim la gran sorpresa d’un gran ram de flors portat pel Damià i la Carla, el nostre net gran i la nostre filla, per afegir més emoció a l’acte.
Al sortir anem al Foyer a fer un cava i unes pastes i ens trobem amb amics, família i companys que ens venen a saludar i a felicitar.

S’ha acabat tot? NO, la màgia dels records fa que no s’esborri mai el que hem viscut i que ho tinguem sempre al pensament.

Us estimem,
Montse, Eduard i Jordi
Falsterbo