Single editat per TIC productora y Concentric al final del estiu de 1970.
Falsterbo 3 tornen al folk americà.
Cançons: L’estranya joguina – Quan el sol es pon

L´ESTRANYA JOGUINA
(Tom Paxton; trad.: J.Soler Amigo)

Un vespre, quan jo era petit, ho recordo bé,
el pare, en tornar del treball, em va dur un paquet molt gran.
Corprès el vaig desembolicar. Amics, què deurà ser?
Si els nusos feien el tossut, jo ho era molt més que ells.

Tornada:
Fa zip i es mou i top si en té prou; rum, quin enrenou!
Què deu ser, amics, que em ve tan de nou? Salta i balla com un ou!

En veure´l jo vaig obrir els ulls, vaig quedar sorprès:
tenia dos piuets vermells, talment dos barrufets.
Primer vaig tocar el primer i l´altre després.
Corria amunt i avall del pis. Jo me l´escoltava com… (a la tornada)

I gira-li que tomba-li, del dret i l´inrevés.
Ara se´n va sota el sofà: el busco i ja no hi és.
El pare, riu que riu que riu. Jo, vinga plorar,
però el sol va tornar a brillar, quan vaig poder escoltar… (a la tornada)

Els anys, amics, passen volant, i cal sembrar a temps:
ara jo sóc un home gran, tinc un petit hereu.
Té una joguina que jo sé. N´està embadalit,
perquè té dos piuets vermells, talment dos barrufets… (a la tornnada)

QUAN EL SOL ES PON
(P. Yarrow; trad.: J. Soler Amigo)

Digue´m per què plores, fill meu;
jo sé que veus en els ulls de la gent
un cel de dubtes ennegrit de pors,
però tu saps que jo estic vora teu, vora teu.

Tornada:
Si em dóns la mà, jo et vetllaré el son,
blau i vermell, quan el sol es pon. (bis)
Quan es pon… quan el sol es pon. (repetit)

Per què de neguits i afanys
els homes grans hem omplert el món,
tu em preguntes, vols que et digui el perquè.
Jo només et sé dir: som estranys, som estranys. (a la tornada)

Guarda el teu somriure, fill meu.
Mai no te´l venguis ni l´omplis de nit.
Res no envegis que no et puguis guanyar,
i el sol d´or, dia clar, serà teu, serà teu.

(repeteix la tornada dos cops)