Rastres

L’any 1982 Faslterbo graven un nou long play amb el productor Àngel Fábregues. Segueixen amb la seva linea Folk. Es un nou retorn després de 7 anys de silenci.
Gràcies a l’entusiasme de l’Àngel Fábregues el grup es torna a reunir i graven un disc on es barregen cançons pròpies amb adaptacions d’autors consagrats.

Arranjaments i direcció musical: Ia Clúa.
Músics: Jordi Clúa baix, Francis Rabasa, bateria, Josep Maria Paris, guitarra elèctrica, Ia Clúa i Eduard Estivill, guitarres acústiques.
Cors: Anna Dobon, Mercè Borras, Carme Pol i Tere Perez.

Cançons: Desperta – Federico i la mama – Quasi t’estimo – Assossegat – El mar confident dels meus petons – La casa humida vora el mar – Noia Bruna – Recital – El boig dels carrers ataca de nou – Com mai abans – El líder del grup – Rastres d’escuma

DESPERTA!!!
Tomkin. Adap.: E. Estivill

En sortir el sol es lleva comença a connectar
La feina el fa anar amb presses.
No té temps per pensar i no pot observar el món
Que gira al seu voltant sense parar.

Va a ritme atrafegat fins l´hora de marxar.
Les hores de la tarda de més a més les fa,
A un altre lloc se´n va
No fos cas que sobres temps per pensar.

Res no li interessa no sap fer res més,
Que viure les hores per fer rendir el temps.
Si un amic el busca no té ni un moment
I no vol saber perquè de nit se sent sol i fred.

L´amarga nit passada va tenir un somni irreal,
Els peus toquen a terra torna a ser tot igual
I els ulls se l´hi desperten.
Però no vol veure el món girar al seu voltant
No vol veure el món per dins
No vol veure el món girar al voltant
No vol veure el món girar al voltant
No vol veure el món girar al voltant.

FEDERICO I LA MAMÀ
Lletra i musica: Eduard Estivill

Vaig deixar els amics a Barcelona
Era un capvespre de Juliol.
Els records quedaren endarrere
Dalt del tren m´enrrotllo amb qualsevol.
Quan vaig arribar a la frontera
Un noi d´uns vint anys em preguntà
Si el meu tren anava cap a França
Doncs tenia que trobar-se amb la mamà.

Puja dalt del tren amb mi si vols venir,
Vine cap aquí que cantarem.
El noi em digué: “Vaig direcció Paris
A la Rue Pigalle, número sis”.

El seu nom resultà Federico
Duia americana i corbatí,
Va sortir fa un any dels Jesuïtes
Tenia un posat de maniquí.

Jo passava molt de contestar-li
Mentrestant el tren anava avançant,
Ell, inquiet, constantment repetia:
“Segur que la mamà m´està esperant”.

Dos dies i mig vàrem passar en tren.
Oh! quina sorpresa en arribar!
Per la finestreta ell va saludar
ai caray! que no veig a la mamà!

QUASI T’ESTIMO
Lletra i Música: ia Clúa

Passant-te els dits pels cabells
Sense mirar-te,
Quasi he arribat a enamorar-me;
Els teus cabells són reflex del bat
Del teu cor… que quasi t´estimo.

Sols em resta per tastar
l´aigua tan dolça
De les llàgrimes amb les que plores;
Jo no et conec i quasi ho sé tot sobre tu
No et conec … quasi t´estimo.

No es pot esborrar el dibuix
De un cor clavat a la neu,
No es pot esborrar el dibuix
d´un noi ferit per l´amor,
d´una dama a la que no coneix.

Sols la neu por refredar el bes tan càlid
Que jo guardo el dia que et trobi,
Ni el tro més fort pot apagar el meu crit
Quan e dic … quasi t´estimo.

Si algú veu clavat un cor
A la neu … és el d´un noi
Que el va perdre
Quan anava a cercar amor
Per donar-lo a una dama
A la que s´estimava

ASSOSSEGAT
Frey/Henley
Adap.: J. Soler Amigó – M. Domènech

Tots els camins són bons per anar-te a jugar la vida.
Hi ha tres noies que et tenen com boig:
Una que t´enganya, l´altra t´acapara
I l´altra et fa perdre el cap.
Assossegat…

No deixis que la confusió se t´empassi.
L´amor és com ploure:
n´hi ha prou que et deixis amarar,
Fins a quedar ben xop per dins.
Assossegat…

Ja ets als quatre cantons: Vet aquí que thai apostes
A veure si hi haurà sort:
La noia del coupé rellenti la marxa i et mira de reüll.
Et faig gràcia!
Obre´m la porta!
Aquest instant no es tornarà a donar. A què esperes?
–A la sort!
Per què no?
Qui no s´hi juga res, sempre perd…
Tota l´aposta és a l´as de cors,
Però assossegat…

Tots els camíns són bons per anar-te a jugar la vida,
Però no endevines quin pot ser el teu.
Ets l´home versàtil que de tot s´enamora
Però que no aprèn d´estimar…
Assossegat…
Assossegat…
No deixis que la confusió se t´empassi.
No ho deixis córrer…
Ara no passis!
Aquest instant no es tornarà a donar. A què esperes?
L´amor et ve de cara…
Hi ets a temps, encara…

EL MAR, CONFIDENT DELS MEUS PETONS
Lletra: Ia Clua
Música: E. Estivill

Quan jugues a la platja
Et miro de lluny.
Quan l´estiu banya el teu cos
Em sento mullat.

Quan la fredor de l´aigua
Gela els teus cabells,
hi ha rastres de poesia
A les teves mans.

La mar és confident d´amor entre els dos,
Porta els meus missatges mullats;
l´amor, al teu costat, és pàgina en blanc
d´un llibre amb flors seques a dins.

Quan s´acosten els núvols
et miro de lluny;
si plou o si pedrega,
em sento mullat.

Quan el perfum del teu cos
omple tot l´ambient,
sento l´estiu a la pell
i com em bat el cor.

El mar és confident de l´amor entre els dos,
els meus missatges s´han quedat;
tan sols si et banyes l´aigua et dirà fluix
on és amagat el teu cos.

Està damunt les roques
per veure´t millor
donant petons a l´aigua
les ones te´ls duran.
Com un confident, el mar vigila els meus petons

LA CASA HUMIDA VORA EL MAR
Lletra: Montserrat Domènech
Música: Ia Clua

La humitat s´ha penjat de les parets
les finestres bategant sense pestells
i allà fora el soroll del mar saltant
sobre roques, sorra, pedres i els teus peus.

Des de dins de la casa et vaig mirant,
vaig posant sobre el paper totes les coses
que el teu cos em va dictant, amb moviments
donant vida a personatges inventats.

El silenci s´ha instal·lat per tot arreu,
sols el lliscar de la ploma en el paper
va barrejant el seu so amb el que fa el mar
i amb el crit d´una gavina planejant.

Vas traient el teu cap de la finestra estant
preguntant com segueix la inspiració
i pateixes quan de sobte et miro
cercant paraules al teu semblant.

Quan al vespre l´escriure es fa pesat
vaig fora a respirar l´aire salat
i els dos junts caminem amb els peus nus
fins que la posta de sol ens fa tornar.

NOIA BRUNA
Frey. Adap.: J. Soler Amigó

Oh noia bruna tens dolça la pell
Plena de perles i amors.
Oh, quin goig de dormir junts aquesta nit
Coberts per un tálem d’estels

I la tendresa que jo et dono
Tú la pendrás amb les mans
Ja no tinc cap més al·licient sinó tu

Com una barca a la deriva soc jo
A mercé de la mar i del vent
La meva vela depèn del teu camp
I al teu port i fondejo segur.

I la tendresa…

Oh noia bruna tens dolça la pell
Fina i suau com un ocell
I al teu port, fondejat, em sento segur
I et dic que sol no puc viure content.

I sembla talment, oh noia bruna!
Que hagis estat sempre amb mi
No puc dir-te encara
Jo no puc dir-te encara,
I no puc, quan t’en vagis, dir-te adéu.

RECITAL
Lletra i Música: Montse Domènech

Un dia de festa al voltant de les nou
ja arriben els músics per iniciar el show;
tot era ple de llums de colors
la gent espera impacient … el moment.

El Quico comença amb un crit espantós
rasca la guitarra i punteja els acords,
el sentit crític el porta a triomfar,
amb tres històries a la gent… satisfà

S´aixeca la Motta o pren el relleu
“remena la nena” i canta com déu.
La Rossell mira amb aires llunyans
mentre la Motta segueix … “conquistant”.

El Riba i el Rocky s´escolten de lluny
esperant que els toqui el torn a cadascun
Tots participen amb aire festiu
perquè és una boja nit de l´estiu.

En Sisa s´anima i en llança a tenor.
El Gato i el lA l´hi fan un gran cor,
i mentrestant la gent s´ho passa bé
la Plateria també hi vol ser.

EL BOIG DELS CARRERS ATACA DE NOU
Lletra: Ia Clua
Música: E.Estivill

A la tarda, just quan el sol vol
cobrir les cases de tons marrons,
jo m´escapo, salto del pati,
fujo de casa i vaig pels carrers.

Vaig esquivant tots els cotxes,
passejo tot sol,
jugo a perseguir la meva ombra
i la trepitjo quan vol tornar… a casa.

La gent mira molt excitada:
Gran commoció!!, el boig ataca de nou.
El salvatge mai no es fa gran:
si el son el toca es torna petit.

Tan sols dues hores al dia,
noi, et tornes boig,
pots fer coses impossibles:
tot, menys aturar el temps de ser foll, oh pena!

Vés amb compte que el temps no et passi
i et trobis molt lluny si vols tornar,
que altres dies ja t´ha passat,
que no hi ets a temps quan marxa el sol.

I molt trist torno a casa meva
just quan marxa el sol,
torno a ser tal com era sempre:
tímid, seriós, avorrit, un d´entre mil.

A la nit just quan el sol marxa
i en les cases s´obren els llums,
hi ha un home que ja somia
en tornar a veure el sol sortir.

COM MAI ABANS
C. McVie
Adap.: Montse Domènech

Per tu no hi haurà més plors,
per tu el sol cremarà
i quan estic amb tu sento
que en aquest moment s´està tant bé …

Per tu el món serà teu
amb tu no ha haurà moments freds
perquè estant amb tu sento, en aquests moments
que el cos em crema.

Sé que l´amor viu per tot arreu
i a cops l´he tingut a la vora
però jo penso que és ara que t´estimo
mai com abans.

I voldria com mai he volgut en el món
que el temps no passi quan estic amb tu.

Doncs jo sé que l´amor viu per tot arreu,
a cops l´he tingut a la vora;
Però jo penso que és ara que estimo
mai com abans.

EL LÍDER DEL GRUP
D. Fogelberg
Adap.: Ia Clua

El meu pare treballava en un despatx del carrer gran,
tot el que veien els seus ulls eren nombres per comptar;
jo tinc tres germans més grans, tots han marxat lluny d´aquí:
sols pare i fill han restat sols, sols jo he viscut amb ell.

Tenia un deliri el pare per la música actual
quan de petit em deia: toca, juga, riu i canta,
tingues esperit d´aventura, sigues quelcom en l´art,
no facis com els teus germans, no aprenguis del que jo he fet.

Sigues un cantant de rock, assaja i fes cançons,
aprèn a tocar un instrument i no deixis que t´atrapin,
no perdis temps fent-te gran, la vida és molt curta
i no hi ha res millor per tu que ser el líder del teu grup.

Passat el temps, quan ja sóc un cantant d´estils diferents,
m´he trobat els meus germans en un poble de la costa,
m´han fet sentir un triomfador, paguen car el seu error,
tal com va fer el pare, han malgastat el seu temps.

Gràcies per la música, per l´amor del teu consell,
la il.lusió per les coses per les que m´has fet vibrar,
company de mil “gales”, m´has deixat sol fa uns instants,
m´he quedat fent una guerra que tu vas perdre fa temps.

Ja sóc un cantant de rock, assajo i faig cançons
i sé tocar alguns instruments, i no deixo que m´atrapin,
no perdo el temps fent-me gran, la vida és molt curta
i no hi ha res millor per mi que ser el líder del meu grup.
No puc fer cap cosa millor que ser el líder del meu grup.

RASTRES D’ESCUMA
D. Fogelber
Adap.: Joan Soler Amigó

Llum d’ales d’àngel fon els estels
L’alba que els dona frisança
Llágrimes perles, per l’herba del prat
Tot el que estimes la nit s’ho ha quedat

Lluna la bruna, vestida de dol
Tornam l’amor que he perdut
Sobre la platja tan sols han quedat
Rastres d’escuma, de sal.

Tot s’esvania con un record,
Com una flor entre pagines.
Llágrimes, perles, rosada d’amor,
Era una nit sense riba ni port

Lluna….

Llum d’ales d’àngel fon els estels
L’alba que el dona frisança
Llágrimes, perles, sobre els llençols,
Tot el que estimes la nit s’ho ha quedat

Lluna…