Tu est aqui:  / La Música / Salta un ocell

Salta un ocell

CD editat per VIRGIN, Abril 2000, amb el segell DRAC. Actualment en el mercat.

Disc d´especial interès pel seu valor pedagògic. Les cançons estan gravades dues vegades. La segona, amb un grup de nens, als quals FALSTERBO MARÍ ensenyen a fer segones veus, cors o sobrecants (els “secrets” de les cançons).

El disc porta un llibret on es troben les lletres amb els acords, perquè tothom pugui tocar les cançons amb una guitarra.

Músics: Ia Clua, Cinto Bonell, Pau Cabruja, Josep Gomariz, Ernest Martínez, Joan Viñals.

Col·laboració del grup “Gossos” a ´Tots els colors de l’aigua´.

Cançons: Els dies no en tenen la culpa – Paf, el drac màgic – Tots els colors de l’aigua – Estimada Doris – Ratolinet – L’estranya joguina – La seva vida és la vida – Quan el sol es pon – El poll i la puça

LLETRES

Els dies no en tenen la culpa
(A. Rubio & J. Lladó)

Ahir vaig tenir un dia ben negre:
tenia picors i mal a l´esquena.
Quin dia més gris vaig tenir el divendres:
tot era fatal, no ho podia entendre.

Els dies no en tenen la culpa,
però hi ha dies que semblen pitjors.
Segons bufa el vent, els pintem de fosc,
encara que els dies no tenen color.

Tornada:
Però quan menys t´ho esperes, dins d´un núvol negre
salta la sorpresa d´un ocell petit,
que fa que aquell dia tingui melodia,
convidant-te a aprendre un ball divertit. (dos cops)

Els dies no saben cantar,
però hi ha dies que sonen millor.
Segons bufa el vent, neix en si bemoll
un ritme que ens omple a cada segon. (a la tornada)

Paf, el drac màgic
(Yarrow&Lipton; trad.: R. Casajuana)

Tornada:
Paf era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s’avorria molt
i sortia a jugar. (dos cops)

Hi havia un nen petit
que se l’estimava molt;
es trobaven a la platja
tot jugant de sol a sol.
Tots dos van preparar
un viatge molt llarg:
volien anar a veure el món
i travessar la mar. (a la tornada)

Quan hi havia tempesta,
s’ho arreglaven molt bé:
enfilant-se a la cua d´en Paf,
vigilava el vent.
Nobles, reis i prínceps
s´inclinaven al seu pas,
i quan Paf els va fer un crit,
els pirates van callar. (a la tornada)

Els dracs viuen per sempre,
però els nens es fan grans:
va conèixer altres jocs pel món,
que li van agradar tant
que una nit molt grisa i trista
el nen el va deixar
i els brams de joia d´aquell drac
es van acabar.

Doblegant el seu llarg coll,
el drac es va allunyar.
Semblava que estava plovent
quan es va posar a plorar.
Tot sol molt trist i moix
el drac es va allunyar
i a poc a poc, molt lentament,
se´n va tornar al fons del mar. (a la tornada)

Tots els colors de l´aigua
(A. Rubio & J. Lladó)

Adéu, fill meu, adéu.
Sé que el vent t´empeny a buscar l´alba,
que tens somnis més enllà de l´horitzó,
però no oblidis el corrent que et torna a casa (bis).

Tornada:
No hi ha lluny ni a prop (tres cops)
quan la mesura és l´amor (dos cops).

La vida et du endavant,
vols conèixer tots els colors de l´aigua,
vols saber si hi ha mar darrere el mar,
però no oblidis el corrent que et torna a casa (bis).
(a la tornada)

Estimada Doris (cançó del Mag d´Oz)
(A. Rubio & J. Lladó)

L´Espantaocells:
Estimada Doris, aquí em tens, al teu servei.
No és que sigui estrafolari: és que sóc l´Espantaocells.
Només hi ha un problema QUIN? no tinc ni un dit de cervell,
El meu cap serveix només per a dur-hi un capell (bis).

L´Home-llauna:
Estimada Doris, jo seré el teu servidor
si aconsegueixes treure´m la meva tristor. COM?
Estic fet de llauna, ja ho veus: sóc com un robot,
perquè dins la llauna no he pogut trobar-hi un cor.

El Lleó:
Estimada Doris, sóc el teu fidel servent.
Ensenyo les urpes, però no tinc res, de valent. NO?
Des que jo vaig néixer, gairebé tot em fa por.
Malgrat les dents llargues, ho sóc tot menys un lleó.

Tots tres:
Estimada Doris, hem de trobar el Mag d´Oz.
Amb la seva màgia pot fer de les pedres or. Oh!
Volem valentia, un cervell i un bon cor.
Estimada Doris, porta´ns on sigui el Mag d´Oz.

Ratolinet
(Isidor Marí)

La sort de la vida
t´ha fet ratolí.
Ja veus, quanta por,
quin mal de cap.
Sempre corre, fuig, amaga´t,
que ve el gat.

Demanes formatge
i ets massa petit.
No tens prou estómac per menjar.
Apa, corre, fuig, amaga´t,
que ve el gat.

Revoltes la casa,
fas massa soroll,
i els moixos no poden descansar.
Au, corre, fuig, amaga´t,
que ve el gat.

Company que s´arrisca,
company esbutzat:
val més que no surtis del forat.
Au, corre, fuig, amaga´t,
que ve el gat.

La sort de la vida
t´ha fet ratolí
i vius sota els mobles, empaitat.
Sempre corre, fuig, amaga´t
que ve el gat.

L´estranya joguina
(Tom Paxton; trad.: J. Soler Amigó)

Un vespre, quan jo era petit, ho recordo bé,
el pare en tornar del treball em va dur un paquet molt gran.
Corprès el vaig desembolicar. Amics, què deurà ser?
Si els nusos feien el tossut, jo ho era molt més que ells.

Tornada:
Fa zip i es mou i top si en té prou; rum, quin enrenou!
Què deu ser, amics, que em ve tan de nou? Salta i balla com un ou!

En veure´l jo vaig obrir els ulls, vaig quedar sorprès:
tenia dos piuets vermells, talment dos barrufets.
Primer vaig tocar el primer i l´altre després.
Corria amunt i avall del pis. Jo me l´escoltava com… (a la tornada)

I gira-li que tomba-li, del dret i l´inrevés.
Ara se´n va sota el sofà: el busco i ja no hi és.
El pare, riu que riu que riu. Jo, vinga plorar,
però el sol va tornar a brillar, quan vaig poder escoltar… (a la tornada)

Els anys, amics, passen volant, i cal sembrar a temps:
ara jo sóc un home gran, tinc un petit hereu.
Té una joguina que jo sé. N´està embadalit,
perquè té dos piuets vermells, talment dos barrufets… (a la tornada)

La seva vida és la vida
(A. Rubio & J. Lladó)

Què diries si algú,
sense demanar permís,
omplís amb escombraries
els voltants del teu jardí? (bis)

Tornada:
El nostre jardí és la terra.
La terra és la nostra llar.
La seva vida és la vida
dels que arribaran més tard. (bis)

Què podem fer, si uns quants,
sense atendre a raons,
fan que se´ns tenyeixi l´aire
i s´embruti l´horitzó. (bis)
(a la tornada)

Només volen escoltar
el soroll dels seus diners.
L´univers parla en silenci:
cantem junts amb l´univers. (bis)
(a la tornada)

Quan el sol es pon
(P. Yarrow; trad.: J. Soler Amigó)

Digue´m per què plores, fill meu;
jo sé que veus en els ulls de la gent
un cel de dubtes ennegrit de pors,
però tu saps que jo estic vora teu, vora teu.

Tornada:
Si em dóns la mà, jo et vetllaré el son,
blau i vermell, quan el sol es pon. (bis)
Quan es pon… quan el sol es pon. (repetit)

Per què de neguits i afanys
els homes grans hem omplert el món,
tu em preguntes, vols que et digui el perquè.
Jo només et sé dir: som estranys, som estranys. (a la tornada)

Guarda el teu somriure, fill meu.
Mai no te´l venguis ni l´omplis de nit.
Res no envegis que no et puguis guanyar,
i el sol d´or, dia clar, serà teu, serà teu.

(repeteix la tornada dos cops)

El poll i la puça
(popular)

El poll i la puça se´n volen casar:
-Com ens casarem, si no tenim pa?-
Respon la formiga des del formiguer:
-Avant, avant les bodes, de pa jo en duré.-

-De pa ja en tenim; vi d´on en traurem?-
Respon el mosquit, de dins el celler:
-Avant, avant les bodes, de vi jo en duré.-

-De vi ja en tenim, carn com ho farem?-
Respon la guineu des del galliner:
-Avant, avant les bodes, de carn jo en duré.-

-De carn ja en tenim; quin músic hi haurà?-
Ja contesta el grill, que és bon sonador:
-Avant, avant les bodes, ja sonaré jo.-

-Sonador ja en tenim, però qui ballarà?-
Respon el gripau, que salta lleuger:
-Avant, avant les bodes, que jo ballaré.-

-Ballador ja en tenim; i amb qui ballarà?-
Contesta la rata de dins el graner:
-Lligueu-me bé el gat, que jo ballaré.-

…I el poll i la puça ja es poden casar!

 

Deixa un comentari

Copyright

Copyright 2012 - 2015
© Falsterbo Marí


Diseño Web ComunicacionActiva.com 

Hosting DigitalPymes.es

Contacte

Email: estivill@ctv.es
Manager: 649.418.682