COR DE CROM és un CD editat per MUSICA GLOBAL 2002

Va ser presentat a l’Espai (Barcelona) el 31 d’octubre del 2002, amb un gran èxit de públic i crítica.

Músics: Toni Xuclà va ser l’encarregat de la direcció musical. I ell mateix també va ser el guitarrista i el mandolinista del disc. Amb els altres components del grup, van fer els arranjaments. 

També hi van ser en Juan Aguilar i en Pau Carreras als violins, en Carlos Duque al baix, en Jeroni Pagan al piano i als teclats, l’Oriol Prats a la flauta, en Santi Salas a la percussió, en David Simon a la bateria i l’Eduard Estivill, l’Isidor Marí a les guitarres acústiques.

Col.laboracions: amb la guitarra elèctrica, l’Emili Valeriola, el Jofre Bardagi, posant veu a Pols en el vent, la Laia Porta, fent coros a Embòlica les penes i Sanibel i per últim la primera veu a Mirar Endavant, és del Cris Juanico.

Triem 15 cançons: tres composicions pròpies d’Isidor Marí i les altres, d’autors estrangers, com Cat Stevens, Beatles, Bob Dylan, Donovan, Kansas, Neal Young, Peter, Paul and Mary, magistralment adaptades per Isidor Marí.

EMBOLICA LES PENES
Richard and Mimi Farina
Adaptació: Isidor Marí

 

Tu que et queixes perquè no t’entenen
quan dius els mals que has vist,
que no et creuen ni t’escolten
ni saben mai què vols dir…
Si mai pots, embolica les penes
i da-me-les a mi, tu te’n salves,
jo sé com cantar-les, da-me-les totes a mi.

No tremolis, si la nit és fosca
i no veus cap estel, quan et trobes
tan a soles, recorda la meva veu.
Si mai pots, embolica les penes
i da-me-les a mi, tu te’n salves,
jo sé com cantar-les, da-me-les totes a mi.(bis)

No recorris més camins polsosos
xiulant amb aire trist, sense dreceres
ni carreteres i carregat de neguits.
Si mai pots, embolica les penes
i da-me-les a mi, tu te’n salves,
jo sé com cantar-les, da-me-les totes a mi. (bis)

KAOS NUM. 13
(Lletra i música: Isidor Marí)

Tinc el nas embussat
i també tinc un gat
que ara viu al terrat
i beu rom escarxat.
El meu cap se n’ha anat
a comprar-se un gelat.
No mireu pel forat,
que és pecat.

Duc un sac de tortells
per tots, joves i vells,
perquè guardin les pells
i es tapin els clatells,
perquè siguin ocells
i no es tornin cadells.
No us lleveu els capells,
passarells.

El meu oncle m’ha escrit:
a París ja és de nit.
Un soldat s’ha adormit
i el sergent li fa un crit.
Un bikini petit
m’ha fet perdre el sentit
(i no et xuclis el dit
al partit).

El gegant pega un bot
cada cop que fa un rot.
Si no és tothom que pot
el gegant ja se’n fot,
t’acorrala pertot
i et fa caure en el clot
i no diguis ni un mot
des del sot.

El paper ja el tinc brut
i el meu cap ben eixut.
Qui no parla és que és mut
o que no se li acut
buidar vi per l’embut.
No vull ser caparrut
i si no m’heu cregut,
very good!

OMBRA DE LLUNA
Cat Stevens.
Adaptacio: Isidor Marí

 

Sé que em persegueix una ombra de lluna,
una ombra de lluna.
Salto i ballo dins una ombra de lluna,
una ombra de lluna.

I si algun dia em pren les mans,
em pren l’arada i tots els camps,
i si algun dia em pren les mans,
així no hauré de treballar mai més.

I si algun dia em pren els ulls
i em fon tots els colors en un,
i si algun dia em pren els ulls,
així ja no podré plorar mai més. (Al refrany)

I si algun dia em pren els peus
que m’han portat pertot arreu,
i si algun dia em pren els peus,
així ja no ensopegaré mai més.

I si algun dia em pren la veu
i les cançons que coneixeu,
i si algun dia em pren la veu,
així ja no us enredaré mai més.

T’ha costat molt trobar-me?
Digues, claror fidel.
T’ha costat molt trobar-me?
Fas nit amb mi sota aquest cel?

MIRAR ENDAVANT
(Looking Forward, de Neil Young. Traducció: Isidor Marí)

 

Torna el matí i el primer raig de sol
ja travessa els finestrons.
Sonen cançons i no canta ningú,
sols algú rasca un vell guitarrot.

Si fas cançons, no pots trigar molt
fins que arribes a usar el mot «vell»:
estàs pensant en els dubtes i afanys
vius encara dins del fred.

Endavant és cap on cal mirar,
on tu i jo sols trobarem dies clars.
No desitjo res diferent,
vull viure així, lliure el cor vagabund
pels camins del teu amor.

Endavant és cap on cal mirar,
on tu i jo sols trobarem dies clars.
No desitjo res diferent,
vull viure així, lliure el cor vagabund
pels camins del teu amor.

Torna el matí i el primer raig de sol
ja travessa els finestrons.
Sento cançons i no canta ningú,
sols algú rasca un vell guitarrot.

SANIBEL
Denny Sarokin
Adaptació: Isidor Marí

 

Hi ha un vaixell navegant per la claror.
Cap a mi gira el timó. Des d’un port llunyà,
a casa em vol tornar.
Xiula el vent i les ones fan camí,
tot reviu de nou en mi, el meu destí em ve a trobar.
Deixo la ciutat per sempre, me’n vaig on mai neva,
on ningú no porta abric.

Per cantar “uh la la la”, cada dia i cada nit,
m’asseuré a la platja, moltes milles lluny d’aquí.
Per cantar “uh la la la”, cada nit sota els estels.
És com viure al paradís, a l’illa de Sanibel.

Vora el mar hi ha una noia amb vestit blanc
que es passa el dia esperant,
i diu entre plors. “On és ell, on ha anat?”
Però sap que algun dia ha de tornar,
i alimenta el seu amor un somni que no mor.
Sempre mira la mar blava les veles passen,
l’alba porta un dia nou.

Per cantar “uh la la la”, cada dia i cada nit,
m’asseuré a la platja, moltes milles lluny d’aquí
Per cantar “uh la la la”, cada nit sota els estels.
És com viure al paradís, a l’illa de Sanibel.

Àngels a les aigües, sirenes al mar,
murmurant cançons d’amor, totes per a mi.

“Uh la la la”, cada dia i cada nit,
m’asseuré a la platja, moltes milles lluny d’aquí.
Per cantar “uh la la la”, cada nit sota els estels.
És com viure al paradís, a l’illa de Sanibel.
Viuré sempre al paradís,a l’illa de Sanibel

ELEANOR RIGBY
Lennon & McCartney. Adaptació: Isidor Marí

 

Eleanor Rigby
cull grans d’arròs a l’església on algú s’ha casat,
viu en un somni,
guaita pels vidres
amb una cara que sembla fugir del passat.
Per qui deu fer-ho?

Tots els solitaris,
qui sap d’on han sortit?
Tots els solitaris,
qui sap de quin lloc són?

Mossèn MacKenzie
escriu els mots d’un sermó que ningú escoltarà.
Ningú s’hi acosta.
Veus com treballa?
Sempre es sargeix els mitjons de nits lluny de tothom.
De què s’amaga?

Tots els solitaris…
(cor: Mira quanta gent solitària)Eleanor Rigby

morí a l’església i la van enterrar amb el seu nom.
Ningú va anar-hi.
Mossèn MacKenzie
s’espolsa el fang de les mans després del funeral.
Qui pot salvar-se?

Tots els solitaris…
(cor: Mira quanta gent solitària)

AGUANTA FORT
(Long may you run, de Neil Young)

 

Vam passar junts/ més d’una gresca,
podem buidar un sac de records.
Vam saber què fer/ en les tempestes.
Aguanta fort.

Aguanta fort, aguanta fort,
per més que canvia tot.
Amb el cor de crom brillant/ sota el sol,
aguanta fort.

Va ser allà per Llobregat,/ cap al setanta-dos,
el darrer cop que ens hem vist.
Vam perdre aquell vaixell;/ no tenim port.
Aguanta fort.

(a la tornada)

No sé si els Beach Boys/ són el teu grup,
com t’agradaven llavors,
quan circulaves/ vora l’aeroport,
fent surf sobre la sort.

(a la tornada)

POLS EN EL VENT
Kerry Livgren. Traducció: Isidor Marí

 

Tanco els ulls
sols per un instant
i és un instant que fuig.
Com llampecs,
passen tots els somnis
pels meus ulls badocs.
Pols en el vent,
no són més que pols en el vent.

Les cançons
cauen com les gotes
en un mar immens.
Tot quant fem
al final s’ensorra,
no cal que ho negueu.
Pols en el vent,
no som més que pols en el vent.

Au, obre els ulls:
no hi ha res per sempre,
més que el món i el cel.
I tot ens fuig,
amb els diners
no pots comprar-te ni un instant.
Pols en el vent,
no som més que pols en el vent.
Tot es torna pols en el vent.

PER CULPA DE LA MAR
Popular Irlandesa. Adaptació: Isidor Marí

 

A Stoupe Brow, a Stoupe Brow passà el que us contaré
Hi havia una donzella, l’amor d’un mariner.
Ell prometé casar-s’hi tot just hagués tornat
però no pogué complir-ho per culpa de la mar.

Mentre navegaven s’alçà un fort temporal,
el cel s’omplí de núvols i esclataren els llamps.
Amb el vent s’agitava la mar escumejant
i el vaixell del Mariner als esculls s’estavellà.

Molts d’ells festejaven molts d’ells eren casats
i ara, pobres mariners, poden acabar negats.
I volgué la ventura que el jove s’hi trobà
i no va poder casar-se per culpa de la mar.

Arran de la platja la noia va passar
i veié damunt l’arena un mariner ofegat.
S’hi acostà tremolosa i el cor se li glaçà
quan l’anell de prometença veié a la seva mà.

Plorant va besar-lo mil voltes i mil més
cridant «Ones traïdores, quin mal havíem fet?»
Però després les llàgrimes tranquil·la es va eixugar
i, allargant-se vora el jove, la vida abandonà.

A una mateixa tomba els varen enterrar
i la seva trista historia en pedra van gravar,
I tots els que ara hi passen s’aturen a llegir
i les llàgrimes els fugen no es poden contenir.

A Stoupe Brow, a Stoupe Brow la història va passar,
un mariner i una noia es van enamorar.
Ell prometé casar-s’hi tot just hagués tornat
però no pogué complir-ho per culpa de la mar.

BLAU
Música: Ia Clua. Lletra: Isidor Marí

 

Aquella tarda era màgica:
tots ens sentíem tan prop!
l’aire semblava molt més net que mai,
com si estigués ple de cançons.

Rèiem a cada paraula
i no sabíem per què.
Sols ens miràvem i tot era clar:
era volar millor que el vent.

Era blau, tot el món era blau.
Blau, molt blau.
Blau com el cel o com el mar.

Des de llavors ha passat el temps,
però els amics no han passat;
quan tenim penes o si estem contents,
ara sabem la veritat:

Tot pot tornar a ser blau.
Tot el món pot ser blau.
Blau, com li cal.
Blau com el cel o com el mar.

SENYORETA FELICITAT
Lletra i Música: Isidor Mari

 

No sé si era blau o vermell,
Si era llis o estampat
El vestit que portaves
Quan passares
Senyoreta Felicitat
Sabia llegir en els teus ulls
I em donaves la má,
Quan amb mi passajaves
Entre els arbres,
Senyoreta Felicitat

Un día amb el vent a que et va dur
Vares prendre a volar,
I fent com que jugaves
Te n’anares,
Senyoreta Felicitat
A voltes et veig amb la gent,
però mai no has tornat,
i el carter no em du cartes.
Perquè tardes,
Senyoreta Felicitat?

DEIXA-HO CÓRRER, JA ESTÀ BÉ
Don’t think twice, it’s all right, de Bob Dylan.
Traducció: Isidor Marí

 

No cal pas que t’asseguis a pensar-hi,
si és que encara no ho veus clar.
No cal pas que t’asseguis a pensar-hi.
Fet i fet, tant se val.
Quan a trenc d’alba sentiràs el gall,
per la finestra ja no em veuràs.
Per culpa teva mai no tornaré,
però deixa-ho córrer, ja està bé.

I no cal pas que encenguis llum i em busquis:
jo no vaig per la llum.
I no cal pas que encenguis llum i em busquis.
Sóc dins un pou ben profund.
Encara creia que amb un mot o un gest
procuraries fer que em quedés.
Ben mirat, mai no vas parlar de més,
però deixa-ho córrer, ja està bé.

Em toca fer un camí ben solitari.
Cap a on vaig, ni jo ho sé.
Però dir-te adéu seria massa amable,
sols et dic «cuida’t bé».
No vull queixar-me de com m’has tractat,
tot és millorable, jo no en faig cas.
Només lamento haver perdut el temps,
però deixa-ho córrer, ja està bé.

I no cal pas que em cridis pel meu nom, ja.
Mai abans no ho vas fer.
I no cal pas que em cridis pel meu nom, ja,
perquè no et sentiré.
Encara penso tot caminant:
la dona que estimo em té per un infant,
li vaig dar el cor i m’ha pres el seny,
però deixa-ho córrer, ja està bé.

TOCAR EL SOL
Donovan
Adaptació: Isidor Marí

 

Va fer vent al poble on érem
el noi gitano i jo.
Dormírem de nit amb la brisa
i en els ulls ens plovien els plors.

I qui em podrà dir que no,
que no està ben fet tot això?
Que malparlin no em fa cap por,
jo vull arribar a tocar el sol.

La casa era abandonada
i ell creia que estava dormint.
Va treure’s l’abric per tapar-me
i contra el meu cos es va arraulir.

Rient i cantant el cel obrírem,
l’alè es feia boira enmig del fred.
Sumats els nostres anys eren trenta,
però a l’alba els nostres ulls ja eren experts.

Tu, mirall, que estàs penjat al cel,
vine i mira què hi passa sota teu.
Veuràs que les flors que jo canto
ben poca és la gent que les coneix.

AHIR
Poema de Josep Carner.
Música: Isidor Marí

 

Menta, farigola,
ruda i romaní.

Una vella, vella
com un pergamí,
d’hora a la finestra
vol reconfegir
la casa que hom veia
darrere el jardí.

D’allà la cridava
un minyó veí
i anaven a escola
pel mateix camí.

–Que en fa d’anys, sospira,
que ell se li morí.
Tants d’anys fan un dia,
un de sol: ahir.

I si s’estimaren,
mai no s’ho van dir.
Menta, farigola,
ruda i romaní.

BOTXÍ
Popular americana.
Traducció: Isidor Marí

 

No estiris sa corda, afluixa-la, botxí:
crec que veig mon pare que s’atraca pes camí.
Pare, em véns a consolar?
Per què has vengut aquí?
És que has vengut només per veure’m
a s’arbre des penjats?

Jo no et vénc a ajudar,
no et vénc a consolar.
Jo he vengut només per veure’t
a s’arbre des penjats.

No estiris sa corda, afluixa-la, botxí:
crec que veig es meu germà que arriba pes camí.
Germà, em véns a consolar?
Per què has vengut aquí?
És que has vengut només per veure’m
a s’arbre des penjats?

Jo no et vénc a ajudar,
no et vénc a consolar.
Jo he vengut només per veure’t
a s’arbre des penjats.

No estiris sa corda, afluixa-la, botxí:
crec que veig es meu amor que arriba pes camí.
Per què has vengut aquí, amor,
em véns a consolar?
O és que has vengut també per veure’m
a s’arbre des penjats?

Jo et vénc a consolar,
t’he vengut a ajudar,
si jo pogués tu no aniries a s’arbre des penjats.