Quin teatre més bonic!
Aquesta va ser l’expressió més pronunciada per tota la família PAF, músics i tècnics.

Realment és un lloc fabulós. Val la pena que el que no el conegui aprofiti una de les seves magnifiques produccions per gaudir-ne. Igual que a molts llocs de Catalunya, la rebuda va ser genial, especialment per la Dolors Masip, coordinadora i encarregada del nostre espectacle al Fortuny. A més a més de ser una magnífica professional, estima al Paf des de petita. Ens va ajudar amb tot (el que podia i el que no podia) i va ser part fonamental de l’èxit que vam tenir. El públic que ens va acompanyar, va ser magnífic, com sempre. Sabia totes les cançons, les cantava i les fruïa des del començament fins al final. Sabien que era l’última vegada que les sentirien cantar per nosaltres i això va fer que el recital fos molt intens.
Aquesta vegada, el convidat amic músic, va ser en Joan Masdeu, molt estimat a Reus. Ens va cantar una cançó pròpia i després ens va cantar el Paf amb moltíssima il·lusió. Com tots els companys que ens han acompanyat en els diferents llocs de la Gira, el Paf ha format part de la seva infantesa.
Vam tenir tres músics nous, que per diverses raons van substituir als «titulars». Però la sorpresa va ser que no va haver-hi cap diferència en la sonoritat de l’espectacle.
El Martí als teclats, la Mafe al Baix i el Jordi a la guitarra acústica, ens van meravellar. Grans companys i molt bons músics. I com sempre, les veus de Gema 4 van fer més grans les cançons. La seva força, i entrega va fer que cançons com Tocar el Sol i Temps aspres, fossin les més aplaudides pels espectadors.
Ens n’emportem un record magnífic d’aquesta ciutat, que ens ha acollit amb tendresa i amor.
Us ho agraïm de veritat.
Eduard Estivill

El pase de diapositivas requiere JavaScript.