Sabadell. 22/01/23
Cada cop millor i cada vegada més pena perquè s’acaba aquesta meravellosa gira.
La gent de Sabadell ens van acollir amb una tendresa i amor espectaculars. Ple de gom a gom i tothom entregat. Públic i banda.
Realment, les emocions que ens emportem de cada lloc, són cada vegada més entranyables. Només rebem que afecte i això ens emociona molt.
El Teatre Principal és una meravella. Anem de millor a millor. Cada un dels llocs que ens han acollit, són espectaculars. La gent responsable del teatre són una passada. I sobretot els que han decidit que volien que en Paf i la seva banda, s’acomiadessin a Sabadell. Us ho agraim molt.
Nosaltres ho vam donar tot. Altre cop, la família d’en Paf va respondre espectacularment. Es veu en les fotografies que ens entreguem al màxim al públic que ens fa seus.
I també, un altre convidat grandiós. En Jofre Bardagí, amic de fa molts anys, que ja va col·laborar l’any 2000 cantant una cançó, Pols en el vent, dins el CD Cor de Crom, que us recomano escolteu de nou o descobriu. Va cantar la seva gran cançó, Els seus ulls glaucs, i ens va fer feliços.
I una gran novetat. Va venir el Pep Bou, l’extraordinari «home de les bombolles». Va ser un petit entrenament pel dia del Palau (12 de febrer). Omplirá el Palau de la Música Catalana de bombolles de colors.
I mireu quina foto més bonica, quan la Magalí, la gran contrabaixista de la banda, canta l’última estrofa del Paf. Tots, públic i músics la mirem embadalits. Els que estàveu a Sabadell sabreu de que parlo. Un moment que potser, mai més es repetirà.
Moltíssimes gràcies a la gent de Sabadell, als professionals que ens van acollir i cada cop amb més pena en pensar que això s’està acabant. Però ha de ser així. És l’única manera que en Paf quedi per sempre als vostres cors.
Eduard Estivill