A les 5 de la tarda ja hi havia gent fent cua. A les 18 h, just quan començava el concert, hi havien més de 650 persones a la sala gran del Kursaal. Quina passada!

Ha estat el concert on ha vingut més gent, gràcies al poder de convocatòria dels magnífics gestors del Teatre. Quina gent més eficient. I quin gran públic el de Manresa. Un rècord per a Falsterbo, gràcies a aquesta magnífica gent manresana. 
Ens feia molta il·lusió aquest concert, perquè tornàvem a ser 12 persones dalt de l’escenari. La banda Paf habitual, més les Gema 4. I també perquè a Manresa és la ciutat de Catalunya on hem actuat més vegades durant aquests 54 anys d’història de Falsterbo. De veritat que vam gaudir del concert. Això sí, gràcies a l’energia i força de la gent del públic, que era conscient del nostre comiat i ens transmetia la seva trempera. 
Vam cantar plegats, les 650 persones del públic i nosaltres 12, moltes cançons. 

Van haver-hi moments entranyables. Per cantar el Paf van venir la Beth i el Juanjo. Als dos els coneixíem des de feia 20 anys.
La Beth, quan vaig anar a donar una conferència a «Operacion Triunfo», on ella era una part importantíssima. Els cantants, molt joves, dormien poc i la Nina, la profe estimada, em va convidar a donar-los una xerrada sobre la importància del dormir per cantar millor. I la Beth, molt jove, era una de les que més cas em va fer. Ara, 20 anys després, ens ha fet molt feliç que volgués cantar amb nosaltres una cançó. I el Paf era part de la seva infantesa. 
Una altra història entranyable és la del Juanjo, component dels Gossos. Amb ells vam tenir l’honor de cantar una cançó junts en el nostre CD Cor de crom. D’això també feia 20 anys. I li va faltar temps, per dir que sí, quan li vaig trucar per dir-li que si volia venir a cantar amb nosaltres el Paf al Kursaal. Escoltar a la Beth i en Juanjo cantant el Paf, ha estat un moment entranyable que no es repetirà mai més. 
Veureu unes fotos extraordinàries, del bon amic Jordi Blancafort, fill de Manresa i brillant fotògraf professional amb un currículum extraordinari. 
La gent no ens deixava marxar. Fins a 4 bisos vam haver de fer. L’última cançó va ser Quan el sol es pon, i tot el teatre la va cantar. Molts amb llàgrimes als ulls, conscients que seria l’última vegada que la cantarien amb Falsterbo. 

Un concert al Kursaal que sempre portarem al cor. 

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Fotògraf: Jordi Blancafort

Nens de l’Escola Esclat de Manresa guiats per la seva magnifica professora Anna Soler