La Val d’Aran. 2/08/2022
Per a la Montse i l’Eduard, la Vall d’Aran és un lloc molt especial.
Fa 50 anys, concretament el 1970, el Pare de l’Eduard, que havia fet el servei militar a Viella, quan encara el «destacamento del ejercito español» (eren dos, ell, el cabo telegrafista i el soldat que portava l’emissora) va comprar un petit apartament a Gessa. Això va fer que, quan es tardavan 7 hores a arribar de Barcelona a Viella, aprenguessin a esquiar i a estimar a molta gent de la Vall.
Gràcies a una persona verdaderament extraordinària, l’Imma Caubet, pediatra, científica reconeguda a tot el món i animadora social de la Vall, estimada per a tothom, vàrem contactar amb l’ajuntament de Viella. Ens van atendre molt amablement i aviat ens vam passar d’acord per pujar a cantar i acomiadar el Paf, a la Vall.
Concretament, el dia 2 d’agost, a les 19h i a l’Ermita del Mig Aran, vam fer una actuació memorable.
Ple de gom a gom, amb la gent de la vall, amics de tota la vida, que són la nostra família aranesa i també amics vinguts de fora, vam cantar i gaudir d’una festa entranyable. Cares felices del Rufus, el Pablo i la Rosa Mari, i el Vicente entre molts, que cantaven i xalaven d’un espectacle únic.
Va ser un concert acústic amb tots els companys. La Magalí, la Glòria, el Toni, el Guillem, l’Àlex i els tres Faslterbo (Jordi Marquillas, Montse Domènech i Eduard Estivill) vam treure un so magnífic, ajudats per l’Albert Guitard. La Maria, com sempre es feia càrrec del merchandising i la gent de la Vall van sortir feliços.
I també com sempre, vam convidar a persones amb discapacitat i una magnifica cantat local, l’Alide Sans, aranesa que canta com els àngels i que ens va regalar una magnifica cançó pròpia i va participar amb les estrofes del Paf.
Tots ens vam emocionar molt i el record d’aquest dia persistirà molt de temps en la nostra memòria.
No podem oblidar de donar gràcies a totes les persones de l’Ajuntament de Viella, que ens van fer les coses molt fàcils. Ens van convidar a sopar a un lloc excel·lent i vam segellar una amistat, que potser ens portarà a tornar a cantar a Viella, amb una nova formació. És una possibilitat que no descartem.
I per últim gratitud eterna a la nostra amiga Imma Calvet que va acollir a casa seva a tots els companys. Van dormir superbé i l’endemà els hi va regalar un esmorzar de «princeses i prínceps».
Moltíssimes gràcies, família de la Vall. Tornarem a veure’ns.