L’abril de 1971 Falsterbo 3 edita el seu primer Long Play anomenat senzillament FOLK per recopilar tot el seu treball fet fins aleshores.

Els arranjaments són de l’Eduard Estivill amb la producció de Jaume Arnella. Els músics que hi van col.laborar van ser: Jordi Clúa al contrabaix, Oriol Carreras a la guitarra, Miquel Garriga al cel.lo, Gerard Bouvier a la flauta travessera i Tapioles a la bateria. I Núria Parés fa els coros a Quan el sol es pon.

Cançons: Una mica d’aigua Sílvia – Poli Von Paf, el drac màgic – Per valls daurades – Suliram – De casa en casa – L’estranya joguina – Alba – El vell camí rocos – Mar blau – Quan el sol es pon.

UNA MICA D´AIGUA, SÍLVIA
Popular. Adaptacio: E. Estivill

Una mica d´aigua, Sílvia, Sílvia, do´m aigua si et plau.
Una mica d´aigua Sílvia. Digue´m per què et fas pregat tant.
Quina set que tinc, Sílvia …
Com crema el migdia …
És dura la feina …
Queden moltes hores, Sílvia …

POLY VON
Popular de Canadà. Adap. E. Estivill

És la història molt amarga la d´un caçador
maleït pel destí, dissortat en l´amor
va disparar l´arc en plena foscor
i la fletxa es va clavar en el cor del seu amor.

Va córrer a cercar-la, la va trobar en un camp, va girar el seu cap i no es va atrevir a mirar, va morir als seus braços aquella negra nit
cent llàgrimes amargues i el cor adolorit.

Quan va tornar a casa perdut en la nit,
Pare, oh pare, s´ha mort pobre Poly,
ha mort el meu amor, la blanca flor d´or fi,
a la meva companya se l´ha endut el destí.

En retornar al lloc on ella va morir
plorava i plorava, però els plors eren en va;
quan va mirar pel llac va veure Poly Von
nedant entre la boira fent-li adéu amb la mà.

Portava en davantalet blanc
i ell va pensar que era un xai,
quina tristor més gran, va matar Poly Von.

PAF, EL DRAC MÀGIC
P. Yarrow; Adap: R. Casajoana)

Tornada:
Paff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s’avorria molt
i sortia a jugar. (dos cops)

Hi havia un nen petit
que se l’estimava molt;
es trobaven a la platja
tot jugant de sol a sol.
Tots dos van preparar
un viatge molt llarg:
volien anar a veure el món
i travessar la mar.
(a tornada)

Quan hi havia tempesta,
s’ho arreglaven molt bé:
enfilant-se a la cua d´en Paff,
vigilava el vent.
Nobles, reis i prínceps
s´inclinaven al seu pas,
i quan Paff els va fer un crit,
els pirates van callar. (a la tornada)

Els dracs viuen per sempre,
però els nens es fan grans,
va conèixer altres jocs pel món,
que li van agradar tant
que una nit molt grisa i trista
el nen el va deixar
i els brams de joia d´aquell drac
es van acabar.

Doblegant el seu llarg coll,
el drac es va allunyar.
Semblava que estava plovent
quan es va posar a plorar.
Tot sol molt trist i moix
el drac es va allunyar
i a poc a poc, molt lentament,
se´n va tornar al fons del mar. (a la tornada)

PER VALLS DAURADES
Popular USA. Adap.: E. Estivill

Per valls daurades i branques de boix
el vent arrossega els meus records.
Els meus records, sí, els meus records,
el vent arrossega els meus records.

Si no m´estimes deixa´m marxar,
lliure i salvatge el meu cor serà.
Però si m´estimes no oblidis mai
que l´amor cega i l´amor se´n va.

De la infantesa guardo un record
quan em perdia sol per aquest bosc.
Dóna´m la mà fina i suau,
dos estels brillen en el cel blau.

SULIRAM
Polular Indonesia. Adap. E. Estivill

Suliram, suliram, ram, ram
Suliram, dorm un son dolç.
Despertant veuràs la teva mare
que amb la mirada el cor t´escalfarà.

DE CASA EN CASA
Popular irlandesa. Adap J. Soler Amigó

Au nois qui vol venir
que al rebost no hi ha ni pa ni vi ,
anirem a proveir, au nois qui vol venir.

Capta capta coca i mel tot es bo si cau del cel
Cireres i confitura tot el que sigui llaminadura
Una en Joan dues l´Eduard tres en tindrà la Montserrat

Anem de porta en porta si ens voleu deixar entrar
Direm al cap de casa que déu li pagarà
Direm a la mestressa si té res per menjar
I el gos sota la taula que pari de bordar

Capta…

Si teniu butifarra o bé un troç de mató
Olives i farina, avellanes i turró
Un trago de xarel.lo de la bota del racó
Ai ai no us feu el ranci que no tindreu perdó

Capta…

Si aquest sarro que porto no me´l podeu fer ple
Tinc una botxaqueta si hi voleu posar res
Un duro aqui m´aturo,
Sant Mateu qui el troba és seu
Si no teniu ni un xavo aneu amb nom de déu

Capta…

La festa és començada bon any sigui de bé
Ja no us farem la murga mai més fins l´any que ve
Beurem i menjarem tot a la vostra salut
Que gràcies a vosaltres n’hi ha hagut

L´ESTRANYA JOGUINA
(Tom Paxton; trad.: J.Soler Amigó)

Un vespre, quan jo era petit, ho recordo bé,
el pare, en tornar del treball, em va dur un paquet molt gran.
Corprès el vaig desembolicar. Amics, què deurà ser?
Si els nusos feien el tossut, jo ho era molt més que ells.

Tornada:
Fa zip i es mou i top si en té prou; rum, quin enrenou!
Què deu ser, amics, que em ve tan de nou? Salta i balla com un ou!

En veure´l jo vaig obrir els ulls, vaig quedar sorprès:
tenia dos piuets vermells, talment dos barrufets.
Primer vaig tocar el primer i l´altre després.
Corria amunt i avall del pis. Jo me l´escoltava com… (a la tornada)

I gira-li que tomba-li, del dret i l´inrevés.
Ara se´n va sota el sofà: el busco i ja no hi és.
El pare, riu que riu que riu. Jo, vinga plorar,
però el sol va tornar a brillar, quan vaig poder escoltar… (a la tornada)

Els anys, amics, passen volant, i cal sembrar a temps:
ara jo sóc un home gran, tinc un petit hereu.
Té una joguina que jo sé. N´està embadalit,
perquè té dos piuets vermells, talment dos barrufets… (a la torn

ALBA
Popular. Adap. E. Estivill
Instrumental

EL VELL CAMÍ ROCÓS
Popular USA. Adap.: E. Estivill

Pedres, fang, pols, pluja i neu, blanc, vermell per tot arreu.
És el vell camí rocós que s´endinsa dins del bosc.

Pedres, fang, pluja i neu. No se sent cap veu.
Digue´ns cap a on vas, digue´ns d´allà on véns.
Digue´ns el que veus, digue´ns el que sents.
Eh, no se sent cap veu; sols hi ha silenci en el cel.

Un cavall galopa sol per aquest camí qualsevol.
Un nen que no sap on va, pel camí se´l va trobar.
Ara el nen podrà jugar amb un company de debò,
galopant se´n van tots dos, per aquest camí rocós.

MAR BLAU
Popular USA. Adap.: E. Estivill

Blau és blau és el fons del mar (3)
el baixaren en silenci al blau fons del mar.
Blau és blau és el fons del mar (3)
amb cadenes d´or i plata al blau fons del mar.
Blau és blau és el fons del mar (3)
el ponent l’embolcallava al blau fons del mar.
Blau és blau és el fons del mar. (3)
veles blanques l´acomiaden al blau fons del mar.
Blau és blau és el fons del mar (3)
coronat d´escuma blanca el blau fons del mar.
Blau és blau és el fons del mar (3)
mariner, la mort és calma al blau fons del mar.

QUAN EL SOL ES PON
(P. Yarrow; trad.: J. Soler Amigó)

Digue´m per què plores, fill meu;
jo sé que veus en els ulls de la gent
un cel de dubtes ennegrit de pors,
però tu saps que jo estic vora teu, vora teu.

Tornada:
Si em dóns la mà, jo et vetllaré el son,
blau i vermell, quan el sol es pon. (bis)
Quan es pon… quan el sol es pon. (repetit)

Per què de neguits i afanys
els homes grans hem omplert el món,
tu em preguntes, vols que et digui el perquè.
Jo només et sé dir: som estranys, som estranys. (a la tornada)

Guarda el teu somriure, fill meu.
Mai no te´l venguis ni l´omplis de nit.
Res no envegis que no et puguis guanyar,
i el sol d´or, dia clar, serà teu, serà teu.

(repeteix la tornada dos cops)